MODEL ASSERTIU, MODEL PASSIU I MODEL AGRESSIU

MODEL ASSERTIU, MODEL PASSIU I MODEL AGRESSIU

L’assertivitat és una manera d’entendre la vida i segueix uns principis lògics:

-          Respectar-se a un mateix

-          Respectar als altres

-          Ser directe

-          Ser honest

-          Tenir control emocional

-          Saber dir no

-          Saber escoltar

-          Ser positiu

-          Manejar el llenguatge no verbal

MODEL ASSERTIU

Què fa?	Què pensa?	Què sent?
-          Parla fluïda -          Tranquil·litat -          Seguretat -          Relaxació del cos -          Expressió de sentiments, tant positius com negatius -          Defensa sense agressió -          Capacitat per discrepar obertament -          Saber acceptar errors -          Sap dir que no	-          Les seves conviccions acostumen a ser racionals i no distorsionades -          Saben expressar els seus sentiments -          Coneix i creu en uns drets per ell mateix i pels altres	-          Bona autoestima -          No es senten superiors ni inferiors respecte als altres -          Satisfacció per les seves relacions -          Respecte cap a un mateix -          Sensació de control emocional -          Aclareix malentesos

MODEL PASSIU

Què fa?	Què pensa?	Què sent?
-          To de veu baix -          Poca fluïdesa en la parla -          Tartamudeig -          No mira als ulls -          Silencis -          Mans nervioses -          Incomoditat -          Postura tensa -          Inseguretat -          Mirada baixa	-          Consideren que així no molesten als altres -           senten la necessitat de ser estimats i apreciats per tothom -          Són persones sacrificades -          Sensació constant de sentir-se incomprès, manipulat, de no ser tingut en compte	-          Baixa autoestima -          Molta energia mental interna però poca externa -          Sentiment de culpa -          Sensació d’impotència -          Deshonestedat emocional -          Frustació -          Ansietat

MODEL AGRESSIU

Què fa?	Què pensa?	Què sent?
-          To de veu alt -          Interrupcions -          Utilització d’insults o amenaces -          Contacte ocular retador -          Cara i mans tenses -          Postura que envaeix l’espai de l’altre -          Tendència al contratac	-          Que només importa ell -          Si no es comporten d’aquella forma és perquè són vulnerables -          Ho situen tot en termes de guanyar o perdre -          Pensen que la gent és dolenta i mereix ser castigada	-          Autoestima baixa -          Ansietat creixent -          Soledat -          Sensació d’incomprensió -          Culpa -          Frustració -          Sensació de falta de control -          Ràbia constant -          Honestedat emocional

Estratègies per afrontar l’asseritivitat:

-          Tenir un bon concepte de si mateix

-          Planificar els missatges

-          Ser educat

-          Guardar les disculpes per quan siguin necessàries

-          No arraconar als altres

-          No recórrer a les amenaces

-          Acceptar la derrota quan sigui necessari

INFORMACIÓ EXTRETA DE:

www.xtec.es/~fvilalta/emocional.pps

ESQUEMA COGNITIU

Buscant informació sobre l’esquema cognitiu he trobat l’explicació de les fases d’aquest a través de l’exemple que ens va mostrar l’Ernest.

En la font on he trobat la informació hi havia dues fases més on els autors cognitius, segons el que he entès, centrarien la seva intervenció.

A la meva aportació afegeixo aquestes dues fases, ja que l’explicació de la resta la podeu consultar anant al següent enllaç:

http://www.psicologia-online.com/monografias/6/abc_emocional.shtml

Debate (de creencias irracionales)

En este punto damos un salto cualitativo, del aspecto descriptivo (A,B,C) a la práctica terapéutica. El Debate lo realizamos para superar problemas creados a raíz de la interpretación irracional de los Acontecimientos activadores que nos ha llevado a conductas y emociones inapropiadas y autodestructivas.

Para poder debatir las creencias irracionales primero hay que tratar de llegar a ser conscientes de nuestras creencias irracionales. Identificarlas, a veces, es más difícil que rebatirlas. Cuando nos ocurre un sentimiento inapropiado o nos comportamos inadecuadamente a nuestros intereses, es conveniente "rebobinar" hacia atrás y considerar qué pensamientos o creencias irracionales mantenemos respecto a los hechos. Posteriormente, se debaten las creencias irracionales con preguntas como:

¿Dónde esta la evidencia de que ....?

¿Dónde está escrito o dónde está la ley que dice ..?

¿Porqué esto tiene que ser así ...?

¿Cómo me afecta esta forma de pensar ..?

Se han de utilizar todo tipo de preguntas que contribuyan a poner en tela de juicio o en evidencia las creencias irracionales.

Efectividad del debate de creencias 

Este punto también entra dentro de lo que consideramos la estrategia para el cambio o la práctica terapéutica.

Si hemos efectuado correctamente la reestructuración cognitiva o cambio de creencias hacia un pensamiento más racional, los nuevos efectos emocionales y conductuales han de ser menos autodestructivos, nos ayudarán más en nuestros intereses y nos harán sentirnos mejor con nosotros mismos. No necesariamente hemos de sentirnos más felices, ya que hemos considerado que pueden existir emociones negativas, pero sí, hemos contribuido a no entrar en un círculo vicioso de problemas que crean nuevos problemas, como es el caso de una depresión severa o dificultades de adaptación al sentir fuerte ansiedad ante situaciones sociales.

En el ejemplo ilustrativo que hemos considerado, la efectividad del debate nos lleva a sentirnos con más fuerza para reiniciar otra relación, quizá más positiva, o a considerar la posibilidad de vivir feliz sin necesidad de una pareja, o aprender de los errores cometidos para corregirlos en el futuro.

Ejemplo:

Hecho activador:

"Mi amor me ha dejado por otro."

Pensamientos y Creencias:

"No puedo estar sin el/ella. soy un
perdedor debido a que me ha dejado.
Es realmente terrible.
Nunca encontrare otro amor."

Respuestas y Consecuencias Emocionales: 

"Me SIENTO triste. Me SIENTO furioso. Me SIENTO indigno. No puedo comer, dormir, no voy al trabajo. Bebo demasiado alcohol."

¡DISPUTE! ¡DESAFIE! ¡DEBATE!
El auto diálogo irracional
pregunte ¿POR QUE?. . .¿DONDE ESTA
LA EVIDENCIA? ¿DONDE ESTA ESCRITO?

Tal i com podem observar, els autors cognitius realitzen la intervenció en els dos últims apartats (“debate” i “Efectividad del debate de creencias”).

Mitjançant aquest exemple podem veure com aquests autors es centren en el PENSAR, de manera que els problemes de la persona seran fruit de la interpretació errònia dels seus esquemes.

Espero que aquesta entrada ajudi a entendre l’esquema cognitiu. S’ha de tenir en compte que això és segons uns autors, els que es centren en el pensament.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Anomenem intel·ligència emocional la capacitat de controlar i regular els sentiments d’un mateix i dels altres, i utilitzar-los com a guia del pensament i de l’acció ( Salovey i Mayer 1990). És a dir, és la capacitat de comprendre les nostres emocions i conduir-les de tal manera que ens ajudin positivament en els nostres processos de pensament i en la nostra conducta.

La intel·ligència emocional inclou un grup d’habilitats que ens permeten relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten i amb el nostre entorn.

El que podríem anomenar quocient emocional consta de cinc dominis o cinc conceptes:

Conceptes d’intel·ligència emocional

Autoconsciència: Significa ser conscient d’un mateix, és a dir, poder identificar els  estats interns, poder observar-los, com a observador independent. Està molt lligada a l’autoacceptació, el sentiment de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos es transmet als altres i fa que aquests es sentin millor al nostra costat. Això és com una roda i fa que nosaltres encara ens sentim millor. 

Autoregulació: És el domini d’un mateix, la capacitat d’afrontar les emocions i  sentiments. No es tracta de reprimir o evitar els sentiments, sinó aprendre a mantenir l’equilibri entre les diferents emocions que experimentem. L’autodomini de les emocions és el component de la intel·ligència emocional que impedeix que siguem esclaus de les nostres emocions.

Automotivació: La capacitat de motivar-se un mateix, de controlar els nostres  impulsos, de demorar la gratificació, de regular els propis estats d’ànim per facilitar l’adaptació a l’entorn, per ser perseverants i fer front als contratemps. Poder actuar d’una manera més efectiva i eficaç.  Per exemple: Viktor Frankl i l’home en busca del sentit.

Empatia: La capacitat per comprendre els sentiments aliens es basa sobretot en la  consciència un mateix, ja que com més oberts estem a les nostres emocions, més gran serà la nostra destresa per comprendre les emocions dels altres. 

Habilitats socials: són les que ens permeten relacionar-nos amb els altres.

Aquests conceptes els podem relacionar amb la felicitat, ja que si els tenim tots o, en gran part, sabrem gestionar les nostres emocions; per tant, tindrem intel·ligència emocional.

La informació l’he extret del següent enllaç, un treball referit a intel·ligència emocional. Val la pena donar-hi un cop d’ull.

http://www.scribd.com/doc/3099261/Intelligencia-emocional

AMNÈSIA

AMNÈSIA

Partint del vídeo vist ahir a classe, Clive Wearing és un antic director d’orquestra que va patir encefalitis al 1985, la qual li va causar greus lesions a d’hipocamp, produint-li 7 segons de memòria. Per tant, Clive Wearing pateix “amnesia anterógada” però també “anmesia retrogada”. 

Anem a explicar aquests dos termes:

“AMNESIA ANTERÓGADA”

“La amnesia anterógrada es un déficit de memoria selectivo que generalmente ocurre como consecuencia de un daño cerebral en el cual la persona presenta dificultades severas para almacenar la nueva información, al contrario, los recuerdos anteriores al daño se mantienen intactos.”

http://rincon-psicologia.blogspot.com/2010/05/amnesia-anterograda-una-explicacion.html

També podem dir que és “Trastorno del aprendizaje y de la memoria a corto plazo interesada en el registro de hechos nuevos o de hechos que sobrevienen después de acaecida la enfermedad o el traumatismo”.

http://www.med.univ-rennes1.fr/iidris/cache/es/3/394

Per entendre millor aquest concepte, i per veure que no és només el que pateix Clive, proposo la visualització d’aquest vídeo:

http://www.dailymotion.com/video/x9d1mi_amnesia-anterograda-jeremy_school

No obstant, en el cas de Clive Wearing ell no recorda aspectes passats abans de patir la malaltia. És a dir, recorda que té fills però no el seu nom. No recorda que era director d’orquestra (recordem l’escena a l’església). Només recorda qui és la seva dona. Tot el que li passa és com si li passés per primera vegada: “es la primera vez que veo un ser humano”, diu en el vídeo.

Per tant a més de patir amnèsia anterògada, Clive també pateix amnèsia retrògrada. 

AMNÈSIA RETRÒGADA

“Es la pérdida de memoria acerca de hechos que ocurrieron antes de la acción del agente etiológico. Es decir, que desde el momento de la lesión se pueden almacenar recuerdos, pero no se puede acceder a la información acumulada con anterioridad a la lesión”.

http://www.plusesmas.com/diccionario/palabra/amnesia_retrograda/

“Amnesia retrógrada es una forma de amnesia donde estará incapaz alguien recordar los acontecimientos que ocurrieron antes del inicio de la amnesia. El término se utiliza para categorizar patrones de síntomas, más bien que para indicar una causa particular o etiología. Amnesia retrógrada y a puede ocurrir junto en el mismo paciente, y comúnmente el resultado de daño a las regiones del cerebro asociadas lo más de cerca posible a episódico/memoria declarativa: el intermedio lóbulos temporales y especialmente hipocampo”.

http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Retrograde_amnesia

Aquest segon tipus d’amnèsia, però, no el pateix del tot ja que, com he dit fa un parell de paràgrafs, Clive recorda que té fills (i sap que són fruit d’un altre matrimoni) però no en sap el nom. Per tant, recorda algunes coses de la seva vida passada però no totes, ni la gran part.

Jo, no he trobat cap vídeo per exemplificar aquest tipus d’amnèsia, a veure si algú en troba algun.

A les pàgines web que he posat només hi surt la definició, tret de la primera on es realitza una explicació molt interessant.

Espero que la meva informació us ajudi a entendre que li passava al Sr. Clive Wearing.

FLUÏDESA I FELICITAT

FLUÏDESA I FELICITAT

 Característiques estat de fluïdesa

-         Feedback immediat a les pròpies accions: sabem que estem fent bé una tasca i no necessitem que ningú ens digui que allò està bé; ja ho sabem.

-         Les nostres habilitats estan ajustades al nivell del repte.

-         L’acció i la consciència estan unides.  

-         No tenim distraccions, només som conscients del que estem fent. No obstant, quan més difícil sigui la tasca a fer, tardem més temps per concentrar-nos a fer-la i ens és més fàcil distreure’ns.

-         No tenim por al fracàs. Estem massa involucrats a la tasca per tenir por d’aquest.

-         La consciencia d’un mateix disminueix degut a què estem tant involucrats en el que estem fent.

-         El sentit del temps es distorsiona. Pensem que ha passat poc temps i en realitat n’ha passat molt.

-         L’activitat és la finalitat d’ella mateixa.

à Segons aquest autor el secret de la felicitat és aprendre a obtenir la fluïdesa de casi tot el que fem, incloent el treball i les tasques domèstiques.

Fluïdesa i felicitat

La relació entre fluïdesa i felicitat és complexa ja que quan estem en l’estat de fluïdesa no sempre ens sentim feliços. Només quan sortim de l’estat és quan ens podem sentir feliços.

En aquest punt es pot enllaça la relació entre fluïdesa i drogues, violència, joc... ja que molta gent els troba com a únics desafiaments (recordem que l’estat de fluïdesa significa un repte que podem abordar amb les òptimes capacitats). No obstant, aquestes activitats poden produir plaer però no satisfacció i felicitat amb el transcurs del temps, ja que llavors deriven en addicció.

La relació entre la fluïdesa i la felicitat depèn de si l’activitat és complexa, si ens condueix a nous desafiaments i, d’aquesta manera, al creixement personal i cultural.

Finalment, l’article ens deixa amb algunes idees per aconseguir al felicitat. Ell les anomena relació entre creativitat i felicitat.

• Trata de sorprenderte por algo cada día.
• Trata de sorprender al menos a una persona cada día.
• Escribe cada día qué te sorprendió y cómo sorprendiste a los otros.
• Cuando algo te parezca interesante, síguelo.
• Reconoce que si haces cualquier cosa bien ésta se vuelve placentera.
• Para mantener el placer por algo incrementa su complejidad.
• Deja tiempo para la reflexión y relajación.
• Descubre qué te gusta y qué odias de la vida.
• Comienza a hacer más de lo que te gusta y menos de lo que odias.
• Descubre una forma de expresar lo que te mueve.
• Mira los problemas desde todos los puntos de vista posibles.
• Ten tantas ideas como sea posible.
• Trata de producir ideas originales.

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/978797/Creatividad-y-placer-Las-8-claves-del-Estado-de-Flujo-de-Mihaly-Csikszentmihalyi.html (On hi ha un resum de l’article).

http://www.youtube.com/watch?v=Jtz5eN7yn8k

LA FELICIDAD ÉS UN “ESTADO DE FLUJO”

El vídeo ens transmet les següents idees:

o        Diferència treball temps lliure: en el treball no en sents lliure i per això vols marxar. Per aquest motiu Molta gent vol marxar lo abans possible del treball per anar a casa i, paradoxalment, quan arriben a casa, estan avorrits, deprimits... es tenen que distreure.

o        Per aquest motiu durant els caps de setmana no “es flueix”, s’és menys feliç. Això és perquè:

§         En el treball es tenen els objectius molt clars i es poden gestionar (cosa que provoca l’estat de fluïdesa), hi ha feedback (es pot veure com s’actua: exemple, el cap t’ho diu).

§         En el treball hi ha equilibri entre les capacitats i repte.

Així doncs, quan treballem i es genera l’estat de fluïdesa és quan som feliços, on hi ha la desitjada relació entre les nostres capacitats i el repte que volem assolir.

Espero que sigui útil i que s’hagi entès la relació entre felicitat i estat de fluïdesa.

SOMNAMBULISME

Durant la classe d’avui dimecres s’ha tractat el tema del somnambulisme. Les persones que el pateixen tenen com “dues personalitats”, el seu cos executa accions mentre que la seva ment no n’és conscient.

És realment impactant i curiosa aquesta capacitat.

A continuació us presento un vídeo on s’explica el somnambulisme. A l’inici ens diu que tenim com “un interruptor intern en el tronc cerebral que paralitza el nostra cos, mentre dormim, i ens fa estar immòbils”.  Els sonàmbuls no el tenen. És possible que tingui un origen genètic (segons Manuel Aguilar Peral, pediatra) .

http://www.dailymotion.com/video/x79381_sonambulismo_school

Algunes de les idees principals del vídeo són:

- El somnambulisme va lligat a la falta de son.

- Augmenta la xifra de persones que pateixen trastorns del son i es creu que seguiran en augment.

- S’està canviant la necessitat de dormir per la de treballar.

- Afecta a 1 de cada 10 adults i augmenta entre els nens. Es diu que un 20% dels nens caminen adormits en algun moment de la seva vida.

CAS 1:

- S’arrenca els elèctrodes del cap i no ho recorda, tot i que té clapes (ho va fer però no en va ser conscient, no li va fer mal).

CAS 2:

- Quan dorm, té pànic i busca alguna cosa que la reconforti, en el seu cas, el menjar.

És realment impactant, curiós i interessant aquesta “doble personalitat” que pateixen algunes persones. Com és possible que realitzin accions i no les recordin?

Per tant, val més que dormim les hores que necessitem; anirem descansats, rendirem més i no tindrem una doble vida durant la nit!

PIRÀMIDE de MASLOW

La Piràmide de Maslow és una teoria sobre la motivació humana desenvolupada el 1943 per Abraham Maslow. Va formular una jerarquia de necessitats humanes , defensant que, a mesura que es van satisfent les necessitats bàsics, les persones en van tenint de més altres.


- La piràmide consta de 5 nivells, en alguns escrits més, i no sempre el nivell de base ha de ser el de primera necessitat. Aquest aspecte és important, i a les fonts on he buscat la informació, no s’esmentava.

¨       Necessitats fisiològiques bàsiques. Respirar, beure, menjar, dormir, etc.  

¨       Necessitats de la seguretat. Seguretat física, de treball, familiar, etc.

¨       Necessitats de acceptació social. Sentit de pertànyer a un grup, amistat, etc. Necessitats d’associació, participació i acceptació.

¨       Necessitats d’estima. Valoració d’un mateix amb relació a les altres persones.

¨       Necessitats d’autorealització de autorealització. Si arriba quan els altres nivells han estat assolits. És on es troba sentit a la vida, cosa que podem relacionar clarament amb la logoteràpia, dissenyada per Viktor Frankl i on es tracta la recerca de sentit de l’home. La majoria de la documentació que en trobem està centrada en els camps de concentració, ja que era jueu i, gràcies a trobar sentit a la seva vida dins els camps, se’n va sortir. Per tant, això ens mostra la importància de l’autorealització per tal de poder superar les diferents situacions de la vida amb èxit i superació.

Maslow va considerar realitzats un grup de personatges històrics entre els quals trobem Albert Einstein. En va estudiar les seves biografies i escrits i va arribar a la conclusió que eren persones amb aquestes característiques:

- Qualitats:

• Diferenciaven la ficció de la realitat
• S’afrontaven als problemes
• Amb una percepció diferent dels significats i els objectius

- En les seves relacions amb altres éssers humans eren:

• Amb necessitat de privacitat
• Independents de la cultura i l’entorn dominant, es basaven en les seves experiències i judicis propis
• No eren susceptibles a la pressió social
• Amb sentit d’humor, acceptaven bromes d’ells mateixos
• Bona acceptació d’ells mateixos i dels altres
• Creatius i originals
• Amb una certa tendència a viure amb més intensitat les experiències que la resta de la humanitat.

A continuació mostro un link d’un vídeo on es veuen aquestes necessitats aplicades a un cotxe. En el vídeo es mostren marques de cotxes relacionades amb un nivell econòmic alt. No hem de caure en l’error de pensar que només aquells que tinguin el suficient capital estaran autorealitzats i trobaran sentit a la seva vida.

http://www.youtube.com/watch?v=WBAd99v9mn4

Per acabar, us deixo amb un article on es reflexiona sobre la piràmide. A mi m’agradaria destacar-ne la següent frase, ja que es relaciona amb què els nivells es poden canviar d’ordre:

“Lo interesante consiste en reconocer el papel de estas necesidades en el camino del hombre hacia su realización y el estado de salud.

Colin Wilson ofrece un penetrante comentario al respecto: "La cuestión realmente revolucionaria aquí era que estas necesidades superiores son tan instintoides como las inferiores, y también son parte de los impulsos subconscientes del hombre".”

http://www.materiabiz.com/mbz/gurues.vsp?nid=22721

Fins aviat!

Carina Cullell.