AMNÈSIA

AMNÈSIA

Partint del vídeo vist ahir a classe, Clive Wearing és un antic director d’orquestra que va patir encefalitis al 1985, la qual li va causar greus lesions a d’hipocamp, produint-li 7 segons de memòria. Per tant, Clive Wearing pateix “amnesia anterógada” però també “anmesia retrogada”. 

Anem a explicar aquests dos termes:

“AMNESIA ANTERÓGADA”

“La amnesia anterógrada es un déficit de memoria selectivo que generalmente ocurre como consecuencia de un daño cerebral en el cual la persona presenta dificultades severas para almacenar la nueva información, al contrario, los recuerdos anteriores al daño se mantienen intactos.”

http://rincon-psicologia.blogspot.com/2010/05/amnesia-anterograda-una-explicacion.html

També podem dir que és “Trastorno del aprendizaje y de la memoria a corto plazo interesada en el registro de hechos nuevos o de hechos que sobrevienen después de acaecida la enfermedad o el traumatismo”.

http://www.med.univ-rennes1.fr/iidris/cache/es/3/394

Per entendre millor aquest concepte, i per veure que no és només el que pateix Clive, proposo la visualització d’aquest vídeo:

http://www.dailymotion.com/video/x9d1mi_amnesia-anterograda-jeremy_school

No obstant, en el cas de Clive Wearing ell no recorda aspectes passats abans de patir la malaltia. És a dir, recorda que té fills però no el seu nom. No recorda que era director d’orquestra (recordem l’escena a l’església). Només recorda qui és la seva dona. Tot el que li passa és com si li passés per primera vegada: “es la primera vez que veo un ser humano”, diu en el vídeo.

Per tant a més de patir amnèsia anterògada, Clive també pateix amnèsia retrògrada. 

AMNÈSIA RETRÒGADA

“Es la pérdida de memoria acerca de hechos que ocurrieron antes de la acción del agente etiológico. Es decir, que desde el momento de la lesión se pueden almacenar recuerdos, pero no se puede acceder a la información acumulada con anterioridad a la lesión”.

http://www.plusesmas.com/diccionario/palabra/amnesia_retrograda/

“Amnesia retrógrada es una forma de amnesia donde estará incapaz alguien recordar los acontecimientos que ocurrieron antes del inicio de la amnesia. El término se utiliza para categorizar patrones de síntomas, más bien que para indicar una causa particular o etiología. Amnesia retrógrada y a puede ocurrir junto en el mismo paciente, y comúnmente el resultado de daño a las regiones del cerebro asociadas lo más de cerca posible a episódico/memoria declarativa: el intermedio lóbulos temporales y especialmente hipocampo”.

http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Retrograde_amnesia

Aquest segon tipus d’amnèsia, però, no el pateix del tot ja que, com he dit fa un parell de paràgrafs, Clive recorda que té fills (i sap que són fruit d’un altre matrimoni) però no en sap el nom. Per tant, recorda algunes coses de la seva vida passada però no totes, ni la gran part.

Jo, no he trobat cap vídeo per exemplificar aquest tipus d’amnèsia, a veure si algú en troba algun.

A les pàgines web que he posat només hi surt la definició, tret de la primera on es realitza una explicació molt interessant.

Espero que la meva informació us ajudi a entendre que li passava al Sr. Clive Wearing.

FLUÏDESA I FELICITAT

FLUÏDESA I FELICITAT

 Característiques estat de fluïdesa

-         Feedback immediat a les pròpies accions: sabem que estem fent bé una tasca i no necessitem que ningú ens digui que allò està bé; ja ho sabem.

-         Les nostres habilitats estan ajustades al nivell del repte.

-         L’acció i la consciència estan unides.  

-         No tenim distraccions, només som conscients del que estem fent. No obstant, quan més difícil sigui la tasca a fer, tardem més temps per concentrar-nos a fer-la i ens és més fàcil distreure’ns.

-         No tenim por al fracàs. Estem massa involucrats a la tasca per tenir por d’aquest.

-         La consciencia d’un mateix disminueix degut a què estem tant involucrats en el que estem fent.

-         El sentit del temps es distorsiona. Pensem que ha passat poc temps i en realitat n’ha passat molt.

-         L’activitat és la finalitat d’ella mateixa.

à Segons aquest autor el secret de la felicitat és aprendre a obtenir la fluïdesa de casi tot el que fem, incloent el treball i les tasques domèstiques.

Fluïdesa i felicitat

La relació entre fluïdesa i felicitat és complexa ja que quan estem en l’estat de fluïdesa no sempre ens sentim feliços. Només quan sortim de l’estat és quan ens podem sentir feliços.

En aquest punt es pot enllaça la relació entre fluïdesa i drogues, violència, joc... ja que molta gent els troba com a únics desafiaments (recordem que l’estat de fluïdesa significa un repte que podem abordar amb les òptimes capacitats). No obstant, aquestes activitats poden produir plaer però no satisfacció i felicitat amb el transcurs del temps, ja que llavors deriven en addicció.

La relació entre la fluïdesa i la felicitat depèn de si l’activitat és complexa, si ens condueix a nous desafiaments i, d’aquesta manera, al creixement personal i cultural.

Finalment, l’article ens deixa amb algunes idees per aconseguir al felicitat. Ell les anomena relació entre creativitat i felicitat.

• Trata de sorprenderte por algo cada día.
• Trata de sorprender al menos a una persona cada día.
• Escribe cada día qué te sorprendió y cómo sorprendiste a los otros.
• Cuando algo te parezca interesante, síguelo.
• Reconoce que si haces cualquier cosa bien ésta se vuelve placentera.
• Para mantener el placer por algo incrementa su complejidad.
• Deja tiempo para la reflexión y relajación.
• Descubre qué te gusta y qué odias de la vida.
• Comienza a hacer más de lo que te gusta y menos de lo que odias.
• Descubre una forma de expresar lo que te mueve.
• Mira los problemas desde todos los puntos de vista posibles.
• Ten tantas ideas como sea posible.
• Trata de producir ideas originales.

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/978797/Creatividad-y-placer-Las-8-claves-del-Estado-de-Flujo-de-Mihaly-Csikszentmihalyi.html (On hi ha un resum de l’article).

http://www.youtube.com/watch?v=Jtz5eN7yn8k

LA FELICIDAD ÉS UN “ESTADO DE FLUJO”

El vídeo ens transmet les següents idees:

o        Diferència treball temps lliure: en el treball no en sents lliure i per això vols marxar. Per aquest motiu Molta gent vol marxar lo abans possible del treball per anar a casa i, paradoxalment, quan arriben a casa, estan avorrits, deprimits... es tenen que distreure.

o        Per aquest motiu durant els caps de setmana no “es flueix”, s’és menys feliç. Això és perquè:

§         En el treball es tenen els objectius molt clars i es poden gestionar (cosa que provoca l’estat de fluïdesa), hi ha feedback (es pot veure com s’actua: exemple, el cap t’ho diu).

§         En el treball hi ha equilibri entre les capacitats i repte.

Així doncs, quan treballem i es genera l’estat de fluïdesa és quan som feliços, on hi ha la desitjada relació entre les nostres capacitats i el repte que volem assolir.

Espero que sigui útil i que s’hagi entès la relació entre felicitat i estat de fluïdesa.

SOMNAMBULISME

Durant la classe d’avui dimecres s’ha tractat el tema del somnambulisme. Les persones que el pateixen tenen com “dues personalitats”, el seu cos executa accions mentre que la seva ment no n’és conscient.

És realment impactant i curiosa aquesta capacitat.

A continuació us presento un vídeo on s’explica el somnambulisme. A l’inici ens diu que tenim com “un interruptor intern en el tronc cerebral que paralitza el nostra cos, mentre dormim, i ens fa estar immòbils”.  Els sonàmbuls no el tenen. És possible que tingui un origen genètic (segons Manuel Aguilar Peral, pediatra) .

http://www.dailymotion.com/video/x79381_sonambulismo_school

Algunes de les idees principals del vídeo són:

- El somnambulisme va lligat a la falta de son.

- Augmenta la xifra de persones que pateixen trastorns del son i es creu que seguiran en augment.

- S’està canviant la necessitat de dormir per la de treballar.

- Afecta a 1 de cada 10 adults i augmenta entre els nens. Es diu que un 20% dels nens caminen adormits en algun moment de la seva vida.

CAS 1:

- S’arrenca els elèctrodes del cap i no ho recorda, tot i que té clapes (ho va fer però no en va ser conscient, no li va fer mal).

CAS 2:

- Quan dorm, té pànic i busca alguna cosa que la reconforti, en el seu cas, el menjar.

És realment impactant, curiós i interessant aquesta “doble personalitat” que pateixen algunes persones. Com és possible que realitzin accions i no les recordin?

Per tant, val més que dormim les hores que necessitem; anirem descansats, rendirem més i no tindrem una doble vida durant la nit!