jueves, 16 de diciembre de 2010

ESQUEMA COGNITIU

Buscant informació sobre l’esquema cognitiu he trobat l’explicació de les fases d’aquest a través de l’exemple que ens va mostrar l’Ernest.
En la font on he trobat la informació hi havia dues fases més on els autors cognitius, segons el que he entès, centrarien la seva intervenció.
A la meva aportació afegeixo aquestes dues fases, ja que l’explicació de la resta la podeu consultar anant al següent enllaç:
Debate (de creencias irracionales)

En este punto damos un salto cualitativo, del aspecto descriptivo (A,B,C) a la práctica terapéutica. El Debate lo realizamos para superar problemas creados a raíz de la interpretación irracional de los Acontecimientos activadores que nos ha llevado a conductas y emociones inapropiadas y autodestructivas.

Para poder debatir las creencias irracionales primero hay que tratar de llegar a ser conscientes de nuestras creencias irracionales. Identificarlas, a veces, es más difícil que rebatirlas. Cuando nos ocurre un sentimiento inapropiado o nos comportamos inadecuadamente a nuestros intereses, es conveniente "rebobinar" hacia atrás y considerar qué pensamientos o creencias irracionales mantenemos respecto a los hechos. Posteriormente, se debaten las creencias irracionales con preguntas como:
¿Dónde esta la evidencia de que ....?
¿Dónde está escrito o dónde está la ley que dice ..?
¿Porqué esto tiene que ser así ...?
¿Cómo me afecta esta forma de pensar ..?
Se han de utilizar todo tipo de preguntas que contribuyan a poner en tela de juicio o en evidencia las creencias irracionales.

Efectividad del debate de creencias 

Este punto también entra dentro de lo que consideramos la estrategia para el cambio o la práctica terapéutica.
Si hemos efectuado correctamente la reestructuración cognitiva o cambio de creencias hacia un pensamiento más racional, los nuevos efectos emocionales y conductuales han de ser menos autodestructivos, nos ayudarán más en nuestros intereses y nos harán sentirnos mejor con nosotros mismos. No necesariamente hemos de sentirnos más felices, ya que hemos considerado que pueden existir emociones negativas, pero sí, hemos contribuido a no entrar en un círculo vicioso de problemas que crean nuevos problemas, como es el caso de una depresión severa o dificultades de adaptación al sentir fuerte ansiedad ante situaciones sociales.
En el ejemplo ilustrativo que hemos considerado, la efectividad del debate nos lleva a sentirnos con más fuerza para reiniciar otra relación, quizá más positiva, o a considerar la posibilidad de vivir feliz sin necesidad de una pareja, o aprender de los errores cometidos para corregirlos en el futuro.

Ejemplo:
Hecho activador:
"Mi amor me ha dejado por otro."

Pensamientos y Creencias:
"No puedo estar sin el/ella. soy un
perdedor debido a que me ha dejado.
Es realmente terrible.
Nunca encontrare otro amor."

Respuestas y Consecuencias Emocionales: 
"Me SIENTO triste. Me SIENTO furioso. Me SIENTO indigno. No puedo comer, dormir, no voy al trabajo. Bebo demasiado alcohol."

¡DISPUTE! ¡DESAFIE! ¡DEBATE!
El auto diálogo irracional
pregunte ¿POR QUE?. . .¿DONDE ESTA
LA EVIDENCIA? ¿DONDE ESTA ESCRITO?

Tal i com podem observar, els autors cognitius realitzen la intervenció en els dos últims apartats (“debate” i “Efectividad del debate de creencias”).

Mitjançant aquest exemple podem veure com aquests autors es centren en el PENSAR, de manera que els problemes de la persona seran fruit de la interpretació errònia dels seus esquemes.

Espero que aquesta entrada ajudi a entendre l’esquema cognitiu. S’ha de tenir en compte que això és segons uns autors, els que es centren en el pensament.

viernes, 3 de diciembre de 2010

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Anomenem intel·ligència emocional la capacitat de controlar i regular els sentiments d’un mateix i dels altres, i utilitzar-los com a guia del pensament i de l’acció ( Salovey i Mayer 1990). És a dir, és la capacitat de comprendre les nostres emocions i conduir-les de tal manera que ens ajudin positivament en els nostres processos de pensament i en la nostra conducta.
La intel·ligència emocional inclou un grup d’habilitats que ens permeten relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten i amb el nostre entorn.
El que podríem anomenar quocient emocional consta de cinc dominis o cinc conceptes:



Conceptes d’intel·ligència emocional

Autoconsciència: Significa ser conscient d’un mateix, és a dir, poder identificar els  estats interns, poder observar-los, com a observador independent. Està molt lligada a l’autoacceptació, el sentiment de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos es transmet als altres i fa que aquests es sentin millor al nostra costat. Això és com una roda i fa que nosaltres encara ens sentim millor. 

Autoregulació: És el domini d’un mateix, la capacitat d’afrontar les emocions i  sentiments. No es tracta de reprimir o evitar els sentiments, sinó aprendre a mantenir l’equilibri entre les diferents emocions que experimentem. L’autodomini de les emocions és el component de la intel·ligència emocional que impedeix que siguem esclaus de les nostres emocions.

Automotivació: La capacitat de motivar-se un mateix, de controlar els nostres  impulsos, de demorar la gratificació, de regular els propis estats d’ànim per facilitar l’adaptació a l’entorn, per ser perseverants i fer front als contratemps. Poder actuar d’una manera més efectiva i eficaç.  Per exemple: Viktor Frankl i l’home en busca del sentit.

Empatia: La capacitat per comprendre els sentiments aliens es basa sobretot en la  consciència un mateix, ja que com més oberts estem a les nostres emocions, més gran serà la nostra destresa per comprendre les emocions dels altres. 

Habilitats socials: són les que ens permeten relacionar-nos amb els altres.



Aquests conceptes els podem relacionar amb la felicitat, ja que si els tenim tots o, en gran part, sabrem gestionar les nostres emocions; per tant, tindrem intel·ligència emocional.

La informació l’he extret del següent enllaç, un treball referit a intel·ligència emocional. Val la pena donar-hi un cop d’ull.